Un altre article de Branchadell

Ja que vam començar parlant d'ell, a veure si aquest ens suggereix alguna idea nova ;-)

Espanya no compleix

• Ni el Consell d'Europa avala la immersió obligatòria ni el Govern espanyol protegeix les llengües minoritàries

ALBERT Branchadell*

L'11 de desembre passat, el Consell d'Europa va donar a conèixer el segon informe del comitè d'experts sobre l'aplicació de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries a Espanya. La Carta és un tractat ratificat per Espanya l'any 2001, quan José María Aznar era president del Govern i gaudia d'una sòlida majoria absoluta a les Corts. A Catalunya, el document va ser llegit en diagonal, perquè l'endemà la majoria de mitjans de comunicació catalans sostenien no només que "el Consell d'Europa avala la immersió total en català" sinó que proposa estendre aquest model a totes les comunitats autònomes bilingües.

En aquest malentès, els partits polítics no es van quedar enrere. Maria Badia, secretària de política europea dels socialistes catalans, va afirmar que "el PSC celebra que el Consell d'Europa reconegui el model lingüístic català, i ratifiqui la seva idoneïtat". A ERC, Alba Castellví, vicesecretària de política sectorial, ni tan sols es va llegir la portada del document, ja que no va dubtar a felicitar-se per l'aval de la Unió Europea, que no té res a veure amb la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries.

UNA LECTURA atenta de l'informe redactat pel comitè d'experts, que presideix l'alemany Stefan Oeter, posa en relleu que les consideracions sobre el model d'immersió obligatòria per a tots els alumnes que es practica a Catalunya no mereixen rebre exactament el tractament d'"aval". Al paràgraf 218 del seu informe, Oeter i els altres experts diuen clarament que "la Carta no preveu l'ensenyament obligatori en català per a tots els alumnes, sinó, únicament, que tots els alumnes rebin educació en català si els seus pares així ho desitgen". I al paràgraf H de les seves conclusions hi insisteixen: "Un sistema basat en l'impartiment d'educació fonamentalment en la llengua cooficial ha de ser accessible a tots els que ho sol.liciten, però no obligatori per a tots els nens".

En qualsevol cas, si hi hagués aval, l'avalador no seria exactament el Consell d'Europa. Les consideracions sobre la immersió total són opinions del comitè d'experts que les autoritats espanyoles han de "prendre en consideració", però cal distingir-les de les prioritats que fixa el comitè de ministres (l'òrgan executiu del Consell d'Europa), on el president de torn és el ministre Miguel Ángel Moratinos. Doncs bé, la veritat és que en la seva llista de recomanacions prioritàries el comitè de ministres no té res a dir pel que fa al model d'immersió obligatòria aplicat a tots els alumnes que es practica a Catalunya. Ni l'avala, ni proposa a les autoritats espanyoles que desenvolupin un model d'aquest tipus en les altres comunitats bilingües.

Si alguna cosa s'ha de destacar en les recomanacions fetes pel comitè de ministres, és que Espanya no compleix aspectes importants de la Carta. En paraules d'Oeter i companyia, "hi ha una clara bretxa entre alguns dels compromisos escollits i el nivell de protecció ofert pel marc jurídic nacional i/o la pràctica". Vegem un sol exemple d'aquesta "clara bretxa". Al ratificar la Carta el 2001, Espanya es va comprometre a preveure que els tribunals de justícia, "a requeriment de les parts processals, portin a terme els procediments en les llengües regionals o minoritàries". Qualsevol ciutadà pertanyent a una comunitat bilingüe coneix la dificultat no ja de portar tot un procediment en català-valencià, gallec o eusquera, sinó simplement de poder expressar-se en una d'aquestes llengües davant d'un òrgan judicial. L'any 2005, el comitè de ministres ja va recomanar a les autoritats espanyoles que prenguessin "les mesures jurídiques i pràctiques necessàries" per assegurar l'aplicació del compromís contret. Tres anys després, el comitè de ministres ha realitzat una simple operació de retalla i enganxa: la seva primera recomanació a les autoritats espanyoles és que prenguin "les mesures jurídiques i pràctiques necessàries" perquè aquest compromís es pugui fer efectiu.

És interessant observar el silenci que alguns han dedicat a les recomanacions fetes pel Consell d'Europa. El fet que un organisme internacional independent suggereixi que el nivell de protecció de les llengües regionals o minoritàries espanyoles no és suficient descol•loca sens dubte els que han convertit en arma política la tesi que aquest nivell de protecció resulta excessiu. A la pàgina web d'Unió, Progrés i Democràcia, per exemple, és impossible trobar cap comunicat oficial sobre l'informe del Consell d'Europa; tot el que un hi troba és un article de Roberto Blanco Valdés, en què suggereix l'impagable argument que defensant les llengües regionals o minoritàries espanyoles el Consell d'Europa ha assumit "el credo nacionalista".

PERÒ EL silenci sobre l'incompliment de la Carta no afecta únicament partits com UPiD, sinó també els socialistes, que són els que tenen la responsabilitat de fer-la complir des del Govern d'Espanya. El cas de Maria Badia és remarcable: el PSC "celebra" que el Consell d'Europa reconegui el model lingüístic català, però no "lamenta" que les autoritats espanyoles incompleixin els compromisos contrets. No sabem si Zapatero complirà en matèria de finançament; en vista dels informes del Consell d'Europa, en matèria de llengües regionals o minoritàries no podem dir que estigui complint adequadament.

*Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB.
(El Periódico 24 desembre 2008)