“Catalunya no compleix”

(darrer intent de revifar això, almenys per part meva)

“Catalunya no compleix”

*ALBERT Branchadell

El 19 de desembre del 2007 el Parlament de Catalunya va rebutjar tramitar una iniciativa legislativa popular sobre bilingüisme escolar que tenia com a tret distintiu el dret dels nens "a rebre l'ensenyament preescolar i primari en la seva llengua materna". En el debat de totalitat d'aquesta iniciativa legislativa, la diputada d'ERC Mercè Roca va justificar el seu rebuig a la iniciativa adduint que el dret dels nens a rebre el primer ensenyament en la seva llengua materna "ja el garanteix la llei de política lingüística". Daniel Font, en nom del PSC, es va estendre una mica més per repetir l'argument:

"Afirmem que el dret al primer ensenyament en la llengua materna està garantit per la legislació vigent quan la llengua materna és una de les dues llengües oficials. Les famílies poden acollir-se a aquest dret, i el sistema educatiu té l'obligació d'habilitar un ensenyament específic, i això és així".

CERTAMENT, la llei de política lingüística, que encara està en vigor, diu el que Font va dir que diu: "Els nens tenen dret a rebre el primer ensenyament en la seva llengua habitual, ja sigui el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu". Una altra cosa és que, tal com vol Font, això realment sigui "així". Un any després d'aquell debat parlamentari, en plenes vacances de Nadal, el Tribunal Suprem va donar a conèixer una important sentència sobre aquesta qüestió que desmenteix lleument Font, Roca i tots els que sostenen que el dret de rebre el primer ensenyament en castellà està realment garantit a les escoles de Catalunya.

La història és una mica llarga: l'any 2000, l'associació Convivència Cívica Catalana, llavors liderada per Aleix Vidal-Quadras, va presentar un recurs contra els impresos de pre- inscripció escolar per al curs 2000-2001, amb l'argument que no incloïen una casella per assenyalar-hi la llengua habitual dels alumnes. El 14 de setembre del 2004, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar parcialment el recurs de Vidal-Quadras i companyia, i va anul.lar l'imprès de preinscripció i va declarar "l'obligació de l'Administració educativa d'adoptar les mesures necessàries perquè en el model oficial es pregunti per la seva llengua habitual als pares o als tutors dels nens, per poder fer efectiu el seu dret a rebre en aquesta llengua el primer ensenyament". La reacció de la Generalitat va ser presentar un recurs davant del Tribunal Suprem i, mentrestant, negar-se a adoptar cap "mesura necessària" amb l'argument que la sentència recorreguda no era ferma, una actitud que els successius consellers d'Educació (de Marta Cid a Ernest Maragall) han mantingut, malgrat els requeriments del TSJC a propòsit de nous recursos contra els impresos de preinscripció de cursos posteriors. El 27 de desembre del 2008, finalment, el Suprem va resoldre l'assumpte desestimant el recurs interposat per la Generalitat i establint la fermesa de la sentència inicial del TSJC i, per tant, l'obligació ineludible de l'Administració educativa d'adoptar les mesures necessàries perquè a l'imprès oficial de preinscripció es pregunti per la llengua habitual dels nens.

L'alegria dels impulsors dels successius recursos contra els impresos de preinscripció ha estat manifesta. Com també ha estat manifest el silenci de l'Administració educativa. L'únic alt càrrec de la Generalitat que s'ha pronunciat sobre aquesta qüestió és el loquaç Bernat Joan, secretari de Política Lingüística, encara que l'educació no pertany realment al seu negociat. Entre despectiu i condescendent, Joan va declarar que "com a molt, posarem una casella de més als fulls de preinscripció de les escoles", minimitzant així el possible impacte d'aquesta mesura en el model de plena immersió. En la ment d'un càrrec públic com Bernat Joan --que, malgrat les aparences, no deixa de sospesar les seves paraules-- hi ha allò que la Plataforma per la Llengua sí que es va atrevir a demanar en el comunicat emès arran de la sentència del Tribunal Suprem: una modificació de la legislació actual "per evitar sentències com aquesta".

DIT d'una altra manera: l'única modificació legal que pot "evitar sentències com aquesta" consisteix a eliminar el dret a rebre el primer ensenyament en castellà que estableix la llei de política lingüística. Ernest Maragall hi treballa, encara que sigui a contracor: per imposició explícita d'un soci de Govern, la llei d'educació que es tramita al Parlament limita de cinc cursos a un de sol la possibilitat d'exercir el dret a rebre l'ensenyament en castellà (en un article, per cert, que de manera reveladora no porta l'afegitó: "L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu"). En altres paraules, el que és més probable és que la casella de la llengua habitual de l'alumne figuri als impresos de preinscripció quan el dret a rebre el primer ensenyament en la llengua habitual que esgrimia Font en el debat del 2007 hagi quedat darrere de les línies vermelles que Joan Puigcercós ha traçat; José Montilla, assumit, i Artur Mas, aplaudit. (Saura està massa ocupat amb Gaza.) Un gran servei a la causa, però no precisament a la del multilingüisme.

*Professor de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB

(El Periódico 22 gener 2009)