ALGÚ SAP ON ANEM?

ALGÚ SAP ON ANEM?
Dit d’una altra manera, on volem arribar? Quin és l’objectiu del desplegament de gramàtiques, correctors, diccionaris i reculls de dubtes i barbarismes que tenim?
Em fa l’efecte que anem arrossegant una inèrcia de fa anys de corregir-nos i corregir-nos fins a l’infinit, sense saber on hem d’arribar. Potser valdria la pena parar un moment i plantejar-nos aquesta pregunta. On volem arribar? On és el model que justifica tants esforços? Perquè si el model és una entelèquia, i a mi em sembla que ho és, tot plegat és com picar de cap contra una paret. A les entelèquies no s’hi arriba mai, per definició.
Ja entenc que històricament s’adoptés una postura de resistència, de tancament, de salvament dels "mots de la nostra llengua". Probablement era l’única manera. Quan es viu a la clandestinitat, per força els plantejaments han de ser de tancament, de resistència, de "puresa". D’acord. I segurament aquesta estratègia va ser útil i adequada durant uns anys. De fet, tots els que ja tenim una edat, hi vam participar activament i amb tot el convenciment i la bona fe del món. Però em fa l’efecte que seguim instal.lats en unes inèrcies que ara ja no són vàlides. No perquè ara el món ens estimi molt, perquè no tinguem enemics ni perquè la llengua estigui "salvada". Tot això ja no importa. No cal gastar-hi ni una sola neurona, responent a arguments d’aquesta mena. Crec que les estratègies del passat i les inèrcies que encara arrosseguem no són vàlides senzillament perquè els reptes que té la llengua al davant són radicalment diferents.
Les llengües "fortes" tenen una gran capacitat d’imposició (a través dels mitjans de comunicació, del comerç, del nombre de parlants, del pes polític...), però em fa l’efecte que les llengües petites, com la nostra, han d’optar per altres estratègies, potser de seducció. Fent un símil comercial, Microsoft pot imposar, i imposa, els seus productes a mig món; una empresa catalana d’informàtica del Parc Tecnològic del Vallès, si vol sobreviure, no té més remei que vendre un bon producte, un producte que convenci, que sigui útil.
Però per això, i seguint una mica més amb el símil, hem de saber què volem vendre. I em fa l’efecte que ara mateix no ho tenim clar. O, vist des d’un altre punt de vista, tenim un producte que va amb un manual d’instruccions tan gruixut i complicat que resulta difícil de vendre.
Jo fa gairebé trenta anys que em dedico d’una manera o altra a la llengua, i encara tinc munts de dubtes, d’inseguretats, de contradiccions. Què pot sentir, doncs, una persona que no s’hi dediqui i que s’hi vulgui aproximar, per apendre-la per primer cop o per conèixe-la més a fons.
O una altra manera d’enfocar-ho. Si als nens de les escoles catalanes "se’ls hi cauen els llapis", i només és un exemple, em sembla que és un indicador clar que alguna cosa no va bé. En algun lloc ens hem perdut.
I potser valdria la pena parar i rumiar-hi una mica. Potser valdria la pena reflexionar sobre el que ens sembla important de debò, de manera que hi puguem concentrar els esforços, en comptes de gastar-los inútilment. A mi em fa la sensació que tenim tants fronts oberts que és impossible arribar a tots. Hem de corregir tantes coses, hem de tapar tants forats, hem de vigilar tant que hem perdut de vista la llengua en conjunt.
I això lliga amb la pregunta que feia al començament. On volem arribar? Quin és el model, l’objectiu? Fins quan ens haurem de corregir? Hi ha algun horitzó? On és? Què donaríem per bo? La llengua que parlen els nostres pares? La dels nostres avis? La dels rebesavis? La que parlen a Sant Jaume de Frontanyà, que em sembla que és el poble més petit i més aïllat de Catalunya?
A mi a vegades em fa la sensació que hem entrat en un bucle d’autocorrecció i autocensura sense fi perquè és el que ens han ensenyat i el que hem après com a professionals i com a poble. Però això genera una desconfiança i una inseguretat en la pròpia llengua que no poden ser bones de cap manera.
En fi, com a primer rotllo ja n’hi ha prou. M’agraria molt saber què en penseu, si us ve de gust, esclar.
Salut!

---