Missatge rebut. Paro d’elucubrar. Propostes concretes. Em centro en el camp lingüístic.
1) Proposta concreta: Pressionar l'administració perquè com més aviat millor hi hagi al mercat un bon diccionari castellà-català online. El millor que hi ha actualment, el de l'Enciclopèdia Catalana (que de manera indirecta es pot consultar online a través de l'Optimot), és bastant deficient i és una vergonya que encara sigui el diccionari bilingüe de referència. És un diccionari fet a la defensiva, que sempre intenta defugir l'equivalència paral·lela i que mai no agafa el toro per les banyes. Un diccionari que et deixa constantment amb el cul a l'aire, d’una gran pobresa en girs, concurrències i fraseologia. La importància vital d'un bon diccionari castellà-català quan un dels perills que ens amenaça és el progressiu acostament al castellà no cal remarcar-la.
2) El Gran Diccionari 62 de la llengua catalana, dirigit per Lluís López del Castillo, és un complement fonamental al DIEC2 i al GDLC com a diccionari d’ús que s’obre a col·loquialismes, castellanismes històrics i argot juvenil. El fet que no estigui online dificulta als professionals de la llengua tenir-lo en compte tant com caldria. Proposta concreta: Fer pressió per aconseguir la subvenció que posi aquest diccionari online.
3) Proposta concreta: Un grup de professionals de la llengua com nosaltres hauria de començar a fer una mena de Barco fantasma 2 que no es limités al lèxic i que servís de referència tant als redactors de l’ÉsAdir com a l’equip que sota la direcció de Joan Solà està treballant en la nova gramàtica normativa de l’IEC. Hem d’aconseguir que aquesta gramàtica tingui la flexibilitat necessària (sobretot revisant propostes fabrianes de sintaxi que no han arrelat en l’ús) perquè parlar i escriure correctament en català no sigui més difícil del que és imprescindible.
L’actual normativa és com unes sabates amb pedretes que se’ns van clavant quan caminem. Si hem d’estrenar sabates fem el possible perquè siguin còmodes.
4) El Diccionari d’ús dels verbs catalans de Jordi Ginebra i Anna Montserrat ha omplert amb un rigor i una qualitat admirables el buit d’informació sobre règims verbals dels diccionaris monolingües que hi ha al mercat. Proposta concreta: També el vull online i també voldria que aquesta fantàstica iniciativa tingués continuïtat en un altre volum dedicat a règims nominals i adjectivals; i encara un altre dedicat a concurrències (el que els anglesos anomenen “collocations”). Algú hauria d'alliberar el Jordi Ginebra del munt de paperassa a què obliga el pla de Bolonya i donar-li mitjans perquè s’hi posi a treballar.
5) El Manual d'ús de l'estàndard oral (1990) de Josep Lacreu, amb 496 pàg. i vuit edicions (l'última del 2008), continua sent el millor llibre a l’hora d’analitzar i donar solucions als problemes d’interferència gramatical (del castellà). Proposta concreta: Fer un Lacreu des de la perspectiva del central.
6) El Diccionari de sinònims antònims i idees afins, dirigit també per Lacreu i publicat per Bromera el 2007, crec que també és el millor diccionari de sinònims que hi ha al mercat. Proposta concreta: Fer pressió per posar aquest diccionari online. O perquè se'n faci un (sempre posant-lo online) amb cara i ulls (no refregits del Franquesa) des de la perspectiva del català central.
7) Proposta concreta: Ja posats a demanar, buscar la subvenció necessària per posar online i amb un sistema de cerca àgil i funcional el Diccionari de sinònims de frases fetes de la Maria Teresa Espinal.
Accio concreta: Aquest dimecres intentaré publicar al diari Avui un article que es faci ressò d’algunes d’aquestes propostes concretes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
Ara llegeixo a Cultura21 una notícia que va en aquesta línia:
ResponEliminaL'Institut d'Estudis Catalans (IEC) s'està plantejant abandonar el patró de Pompeu Fabra i fer un nou model de diccionari. Així ho ha anunciat en una entrevista a Europa Press el president de l'IEC, Salvador Giner, que també ha explicat que el nou diccionari serà més flexible, amb connexions entre paraules, però continuarà vetllant per conservar la integritat de la llengua.
Aquest nou volum serà "tan útil" com l'actual diccionari normatiu de català però amb "connexions" entre paraules perquè en consultar la definició d'una entrada també s'obtinguin els seus antònims i sinònims, per exemple. Segons Giner, hi ha una "inquietud mundial" sobre aquesta qüestió i el diccionari britànic de referència (Oxford), el nord-americà (Webster) i el de l'Académie Française van cap a aquesta nova tendència, en la qual la lingüística estructural permet "interconnexions sintàctiques i semàntiques molt diferents" que enriqueixen les consultes al diccionari.
Fins ara, l'IEC ha refet diverses vegades el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) sobre la base del que va fer Fabra, però tot i que l'ombra d'aquest lingüista, que va establir la normativa moderna de la llengua, és "allargada i potent", l'IEC es planteja desprendre-se'n i fer un diccionari "més flexible" en què, per exemple, es reconeguin com a vàlides les formes "si us plau" i "sisplau".
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina(Perdoneu, el text apareixia escrit en una llengua desconeguda. La inexperiència...)
ResponEliminaAlbert, a la teva llista hi podríem afegir el tema llibres de text, que segurament seria una feina paral•lela o posterior a les que proposes tu.
Jo voldria que hi hagués un únic llibre de text de català per a cada curs de l'ensenyament obligatori. El podria editar l'IEC.
Demanar això és revolucionar el món editorial i el lliure mercat i pot fer la sensació de fer passes enrere, per tant vol dir crear-se uns quants enemics, però sempre m'ha semblat una bona solució.
(Esclar que si la Generalitat diposités gratuïtament els llibres a les escoles tot seria més fàcil.)
Que hi hagi una sola gramàtica i que tothom estudiï la mateixa. Només amb això estalviaríem molts maldecaps a alumnes i professors i crec que la mesura contribuiria a facilitar les coses a tots plegats.
Iola, jo això no ho veig clar. Llibres únics, per mi, no n'hi hauria d'haver de res, ni de llengua ni de cap altra matèria.
ResponEliminaEl que sí que hi podria haver és un esquema bàsic i fins i tot uns materials de consulta obligatoris o oficials. Però crec en la llibertat pedagògica, també per a la llengua.
Els llibres d'ara surten tan diferents perquè no hi ha materials bàsics que expliquin amb prou claredat com ha de funcionar la llengua. I la veritat és que tampoc no tinc tan clar que la llengua hagi d'anar d'una manera gaire dirigista. M'estimo més, per dir-ho així, el sistema italià i l'anglosaxó que no pas l'espanyol. M'estimo més que hi hagi més diccionaris orientadors com el GD62 que no un diccionari normatiu "perfecte", com ho hauria de ser el DIEC o com ho és per als espanyols el DRAE, que sempre arriben tard.
És clar que en la situació actual potser sí que ens convindria una mica més de fixació institucional de la llengua, però hauria de quedar clar que és una situació provisional. El IEC hauria de dir (per mi) sempre una cosa com: "En la situació actual de la llengua, convé..."
És cert que m'he situat en una postura massa al límit, però intento fer l'esforç de no pensar com algú que remena la llengua cada dia i que s'hi dedica professionalment i que a més coneix les mancances de les obres de referència i procura tenir opinió.
ResponEliminaLa cosa hauria de ser provisional i transitòria. Esclar. Fins que tot fos normal (vés a saber qui ho veuria). Però necessitem parar la situació actual perquè no porta gaire enlloc. La canalla ha de poder estudiar tranquil·lament, tenir els llibres dels anys anteriors com a llibres de consulta i els mestres (jo parlava només d'ensenyament obligatori) no haurien d'haver de fer esforços cada any per entendre la matèria que han d'explicar.
(Un exempple. A casa hi ha uns quants llibres de text. Els de 6è de primària expliquen els neologismes d'una manera i els de 4t d'ESO d'una altra. Això en una situació normal potser és igual, en la nostra situació... saps què diuen els alumnes de 4t? "Profe, això és can pixa! Els llibres de castellà no tenen tants errors".)
Jo també crec en la llibertat pedagògica, Pere, però el que tenim ara...
Ja em noto dràstica, ja, no et pensis que no. Segurament evito aquesta prudència tan catalana que sovint ens ha esguerrat la jugada. És a dir, m'ho vull mirar d'una altra manera ben diferent i de vegades no vull pensar el que dic per equivocar-me i poder rectificar.
Sort que tot això no surt d'aquí.
Bé, això d'un únic llibre de text fet per l'IEC, Iola, ho entenc com una provocació, però fins i tot com a provocació m'esgarrifa. Espero que no em provoqui malsons.
ResponEliminaPer si a algú li interessa i no llegeix l'"Avui", un hàbit que em sembla molt higiènic, us deixo aquí l'enllaç de l'article que us vaig dir que hi publicaria:
http://multimedia.avui.cat/pdf/08/1119/081119diari023.pdf
Albert, m'ho he tornat a rumiar amb més calma aquests dies tenint en compte les vostres respostes i refermo el que vaig dir. I no és una provocació (no tendeixo a provocar). M'agradaria que m'expliquéssiu per què fa esgarrifar, perquè a mi el que m'esgarrifa de vegades és el que tenim ara.
ResponEliminaA mi m'esgarrifa que les propostes pedagògiques per ensenyar la llengua a l'escola no siguin plurals i competeixin entre elles, de manera que els docents puguin triar la que els sembla millor.
ResponEliminaM'esgarrifa que una acadèmia de llengua poc democràtica, que viu de les subvencions institucionals i tendeix a ser, per tant, integrista i conservadora, dictamini amb total impunitat com s'ha d'ensenyar la llengua.
M'esgarrifa, en definitiva, el despotisme il·lustrat. La idea que la llengua ha d'anar de dalt cap a baix i no de baix cap a dalt.
Ara bé: tu parles d'una situació d'emergència. Jo ignoro com estan els llibres de text. M'imagino, pel que dius, que deu ser un desastre.
Intueixo que el fet que el carrer i els mitjans estirin la norma cap a l'ús i la normativa s'hagi mantingut ancorada en una proposta de principis del XX, acaba creant desconcert i caos. I davant aquest caos tu demanes que algú hi posi ordre.
Suposo que el que cal és un marc de referència normatiu actualitzat; més a prop de l'ÉsAdir que de la gramàtica del Fabra. Un marc actualitzat ajudaria a unificar criteris i permetria una transgressió (vital per a una llengua) més informada i menys caòtica.
El que és terrible de la situació actual és que alguns punts de la norma hagin perdut contacte amb la intuïció dels parlants i s'hagin convertit en una mena de dogma. Tot això fa que professors i alumnes no es creguin el que estan fent, i vegin el català com una llengua difícil, artificiosa i, en definitiva, anormal.
Una normativa al dia ajudaria molt a fer la llengua més normal. Ara bé: aquesta normativa només s'acostarà al que necessitem si tots, i especialment els professionals de la llengua (i tu ho ets, encara que et rebenti), fem propostes i pressionem l'IEC perquè les incorpori.
He estat uns quants dies allunyada del món (servint l'Estat formant part d'un jurat popular) i a més volia donar voltes a la resposta.
ResponEliminaLa realitat que jo conec és que els mestres, en general, volen directrius clares en el contingut dels llibres. Com expliquin ells les coses ja depèn d'altres factors. Els mestres que jo conec no sempre trien els llibres basant-se en criteris pedagògics ni de continguts, hi ha factors editorials (si l'editorial ja et proporciona la progranmació, els exercicis avaluables, regals de llibres de lectura, compromisos en les dates de venda...) que també intervenen en la decisió final de l'escola.
L'acadèmia que tenim és com és, si de cas, si no ens agrada, fem el que calgui per canviar-la des de la construcció d'una visió nova, no des de la crítica (ep, és el meu parer), però les escoles no han de rebre la ràbia que sentim per algunes entitats.
L'escola pública i la concertada garanteixen l'ensenyament seguint uns currículums (que en diuen ara) pactats. Per tant, no es pot ensenyar la mateixa llengua a partir d'una única gramàtica? Estem a favor de l'escola pública, sembla, però acceptem que n'hi ha de bones i de dolentes? Em sembla que no és això.
La llengua, per als parlants que la parlen i no se'n fan més problema va, ni de dalt a baix ni de baix a dalt. Quan va (en bona part del territori) no hi ha conflicte en l'aprenentatge de la normativa (parlo sempre en l'etapa d'ensenyament obligatori). Quan no va (en bona part del pes dels parlants) ningú es creu el que fa (ni els mestres que l'han d'ensenyar ni els alumnes que l'han d'estudiar).
A mi no se m'acut altra manera de buscar solucions si no és proposant vies allunyades del que hem fet fins ara. I evidentment em puc equivocar.
I no em rebenta gota ser professional de la llengua. Però pensa que cal que tots estiguem d'acord en el model de llengua que volem i em sembla que sabem que no tots opinem igual. I en aquest país encara pitjor, que tothom en té una opinió formada.