Conec l'Albert Branchadell. No hi he parlat molts cops, però sí que l'he escoltat i també em consta que és un bon observador, molt discret. Sé que em llegeix de tant en tant. Escolta molt i xerra poc. No m'estranyaria gens que ens estigués veient. (Si és així, una salutació cordial, Albert.)
M'ha interessat poc, últimament, el que ha escrit, perquè em sembla que s'adreça més aviat a forasters. Després en parlaré. Vull dir que jo arreplego escrits que m'interessen personalment, i els guardo, i de l'Albert en tinc pocs. Us reprodueixo l'extracte d'un, de fa cinc anys:
La universitat, el català i els alumnes estrangers
[...] la llei de política lingüística de 1998 [...] va imposar als centres d'ensenyament "de qualsevol grau" el deure explícit de fer del català el vehicle d'expressió normal en les seves activitats docents. Contradictòriament amb això, la mateixa llei permet que els docents universitaris s'expressin en la llengua oficial que prefereixin. En un extrem, trobaríem que a Catalunya seria perfectament legal una situació en què el 100 per cent del professorat universitari, emparant-se en la seva llibertat d'elecció, fes les classes en castellà.
En l'actual ordenament jurídic hi ha, doncs, una tensió entre la condició del català com a llengua pròpia de la universitat i la llibertat d'elecció de què gaudeix el professorat universitari. [...]
Mentre aquesta tensió no es resolgui a favor del català i els estudiants estrangers continuïn acudint a les aules universitàries catalanes, què cal fer? [...] En primer lloc, [...] els estudiants que vinguin a Catalunya han de saber que el català és la llengua principal de l'ensenyament universitari, i si ho troben inconvenient han de triar altres destinacions. Més que una reducció en el nombre d'estudiants estrangers que ens visiten, això suposarà la seva transformació: per entendre'ns, no vindran a les universitats catalanes amb la idea de practicar el castellà com un dels seus objectius primordials.
En segon lloc, les universitats han de dissenyar d'una vegada per sempre un protocol que permeti al seu professorat gestionar la presència d'estudiants estrangers a l'aula sense haver de canviar la llengua docent: això [...] vol dir [...] oferir als estudiants estrangers, durant les primeres classes del curs, la traducció del material docent a una llengua que puguin comprendre sense cap dificultat; començar la classe fent una introducció en castellà o en anglès dels punts que es discutiran, i acabar-la amb un resum breu també en una d'aquestes dues altres llengües; aprofitar les hores de tutoria per oferir una atenció personalitzada; negociar el suport dels alumnes autòctons als estudiants estrangers per superar les dificultats lingüístiques que puguin tenir; distribuir quan convingui vocabularis multilingües de les matèries afectades, etcètera.
En tercer lloc, cal elevar amb mesures adequades l'educació sociolingüística tant del professorat com dels mateixos alumnes autòctons: entre altres coses, no és admissible que els professors que mantenen l'ús del català o els (pocs) estudiants que els demanen que ho facin siguin titllats de fonamentalistes, quan tot el que fan és complir la legislació i contribuir amb la seva actitud a la viabilitat futura del català -a la preservació, en definitiva, del patrimoni lingüístic de tota la Humanitat.
Albert Branchadell Gallo, Jordi Pujol i Nadal
Avui, 12 setembre 2003
Em sembla clar, i torno on era abans, que l'Albert s'adreça sobretot a un territori de frontera. Si voleu definir políticament aquest territori, podria ser el del PSC-PSOE (amb fragments de CiU, d'ICV i no sé si fins i tot del PP), però si anem més enllà de l'àmbit polític hi ha tota una franja sociocultural de gent que es troba en aquesta frontera. L'Albert escriu sobretot a El País i La Vanguardia, i amb això ja diem molt, perquè són el diari que es ven més a Catalunya i el que es ven més a l'Estat (i són escrits en castellà). El seu objectiu (de l'Albert) em fa l'efecte que és mirar d'acostar a posicions més properes a la "catalanitat", partint sempre de la situació política i les lleis actuals, tota aquella gent que he dit que hi ha al territori de frontera, que són força colla. És a dir, intenta treure el màxim suc a les lleis actuals, recordant alhora que perquè es compleixin per l'altra banda també les hauríem de complir per la nostra. Potser no és prou conscient (o sí) que els catalans solem complir les lleis sisplau per força i que els espanyols sempre troben maneres d'interpretar-les a favor seu, però suposo que ell creu incansablement en la pedagogia dels catalans com complim les lleis. A favor d'aquesta tesi hi ha el fet que amb les lleis sota la tutela espanyola s'ha avançat (normalització lingüística de les escoles, emissores de ràdio i TV públiques, normalització de les institucions públiques).
Personalment, però, no sé què pensa Albert Branchadell ni on se situa exactament. Ara, jo diria que si els del PSC-PSOE li fan cas no és negatiu, mirant les coses amb una perspectiva una mica àmplia, a mig termini. Fins i tot en el cas que proposés idees que a tots ens podrien semblar ara cessions massa grosses o renúncies vergonyoses, crec que sempre mira una mica més enllà i pensa en la jugada següent, què podrà reclamar a continuació per compensar aquella cessió.
Podem pensar que l'Albert Branchadell és un ingenu, però jo ho dubto. Crec que fa d'agent doble, però que va a favor nostre. Tindria un gran disgust si un dia descobreixo que és un agent doble "pagat per Madrid" (faig broma, eh?; ell cobra de la UAB, que és on treballa fent classes). Ara, tant si és una cosa com l'altra, penso sincerament que la seva tasca és globalment positiva, almenys de moment.
El tema de l'Albert Branchadell em fa pensar en altres actituds i personatges de frontera i en el seu difícil paper, ja que no són entesos ni en una banda ni en l'altra. Difícil però alhora impagable, perquè crec que si ningú no fes el seu paper, hi hauria dos blocs encastellats i cap evolució que no fos la de la força. I per força, em sembla evident que tenim la batalla perduda (ja n'hem perdut moltes, i llavors cal començar a reconstruir des de molt fondo), perquè nosaltres només comptem amb la legitimitat moral i a l'altra banda tenen les lleis i la seva interpretació, els calés, els exèrcits, Europa... Ja en parlarem un altre dia.
M'ha interessat poc, últimament, el que ha escrit, perquè em sembla que s'adreça més aviat a forasters. Després en parlaré. Vull dir que jo arreplego escrits que m'interessen personalment, i els guardo, i de l'Albert en tinc pocs. Us reprodueixo l'extracte d'un, de fa cinc anys:
La universitat, el català i els alumnes estrangers
[...] la llei de política lingüística de 1998 [...] va imposar als centres d'ensenyament "de qualsevol grau" el deure explícit de fer del català el vehicle d'expressió normal en les seves activitats docents. Contradictòriament amb això, la mateixa llei permet que els docents universitaris s'expressin en la llengua oficial que prefereixin. En un extrem, trobaríem que a Catalunya seria perfectament legal una situació en què el 100 per cent del professorat universitari, emparant-se en la seva llibertat d'elecció, fes les classes en castellà.
En l'actual ordenament jurídic hi ha, doncs, una tensió entre la condició del català com a llengua pròpia de la universitat i la llibertat d'elecció de què gaudeix el professorat universitari. [...]
Mentre aquesta tensió no es resolgui a favor del català i els estudiants estrangers continuïn acudint a les aules universitàries catalanes, què cal fer? [...] En primer lloc, [...] els estudiants que vinguin a Catalunya han de saber que el català és la llengua principal de l'ensenyament universitari, i si ho troben inconvenient han de triar altres destinacions. Més que una reducció en el nombre d'estudiants estrangers que ens visiten, això suposarà la seva transformació: per entendre'ns, no vindran a les universitats catalanes amb la idea de practicar el castellà com un dels seus objectius primordials.
En segon lloc, les universitats han de dissenyar d'una vegada per sempre un protocol que permeti al seu professorat gestionar la presència d'estudiants estrangers a l'aula sense haver de canviar la llengua docent: això [...] vol dir [...] oferir als estudiants estrangers, durant les primeres classes del curs, la traducció del material docent a una llengua que puguin comprendre sense cap dificultat; començar la classe fent una introducció en castellà o en anglès dels punts que es discutiran, i acabar-la amb un resum breu també en una d'aquestes dues altres llengües; aprofitar les hores de tutoria per oferir una atenció personalitzada; negociar el suport dels alumnes autòctons als estudiants estrangers per superar les dificultats lingüístiques que puguin tenir; distribuir quan convingui vocabularis multilingües de les matèries afectades, etcètera.
En tercer lloc, cal elevar amb mesures adequades l'educació sociolingüística tant del professorat com dels mateixos alumnes autòctons: entre altres coses, no és admissible que els professors que mantenen l'ús del català o els (pocs) estudiants que els demanen que ho facin siguin titllats de fonamentalistes, quan tot el que fan és complir la legislació i contribuir amb la seva actitud a la viabilitat futura del català -a la preservació, en definitiva, del patrimoni lingüístic de tota la Humanitat.
Albert Branchadell Gallo, Jordi Pujol i Nadal
Avui, 12 setembre 2003
Em sembla clar, i torno on era abans, que l'Albert s'adreça sobretot a un territori de frontera. Si voleu definir políticament aquest territori, podria ser el del PSC-PSOE (amb fragments de CiU, d'ICV i no sé si fins i tot del PP), però si anem més enllà de l'àmbit polític hi ha tota una franja sociocultural de gent que es troba en aquesta frontera. L'Albert escriu sobretot a El País i La Vanguardia, i amb això ja diem molt, perquè són el diari que es ven més a Catalunya i el que es ven més a l'Estat (i són escrits en castellà). El seu objectiu (de l'Albert) em fa l'efecte que és mirar d'acostar a posicions més properes a la "catalanitat", partint sempre de la situació política i les lleis actuals, tota aquella gent que he dit que hi ha al territori de frontera, que són força colla. És a dir, intenta treure el màxim suc a les lleis actuals, recordant alhora que perquè es compleixin per l'altra banda també les hauríem de complir per la nostra. Potser no és prou conscient (o sí) que els catalans solem complir les lleis sisplau per força i que els espanyols sempre troben maneres d'interpretar-les a favor seu, però suposo que ell creu incansablement en la pedagogia dels catalans com complim les lleis. A favor d'aquesta tesi hi ha el fet que amb les lleis sota la tutela espanyola s'ha avançat (normalització lingüística de les escoles, emissores de ràdio i TV públiques, normalització de les institucions públiques).
Personalment, però, no sé què pensa Albert Branchadell ni on se situa exactament. Ara, jo diria que si els del PSC-PSOE li fan cas no és negatiu, mirant les coses amb una perspectiva una mica àmplia, a mig termini. Fins i tot en el cas que proposés idees que a tots ens podrien semblar ara cessions massa grosses o renúncies vergonyoses, crec que sempre mira una mica més enllà i pensa en la jugada següent, què podrà reclamar a continuació per compensar aquella cessió.
Podem pensar que l'Albert Branchadell és un ingenu, però jo ho dubto. Crec que fa d'agent doble, però que va a favor nostre. Tindria un gran disgust si un dia descobreixo que és un agent doble "pagat per Madrid" (faig broma, eh?; ell cobra de la UAB, que és on treballa fent classes). Ara, tant si és una cosa com l'altra, penso sincerament que la seva tasca és globalment positiva, almenys de moment.
El tema de l'Albert Branchadell em fa pensar en altres actituds i personatges de frontera i en el seu difícil paper, ja que no són entesos ni en una banda ni en l'altra. Difícil però alhora impagable, perquè crec que si ningú no fes el seu paper, hi hauria dos blocs encastellats i cap evolució que no fos la de la força. I per força, em sembla evident que tenim la batalla perduda (ja n'hem perdut moltes, i llavors cal començar a reconstruir des de molt fondo), perquè nosaltres només comptem amb la legitimitat moral i a l'altra banda tenen les lleis i la seva interpretació, els calés, els exèrcits, Europa... Ja en parlarem un altre dia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada